Seguim caminant

11-03-2007
Aquest diumenge l'hem trobat dormit, s'ha despertat una estona ha mengat molt poc i ha tornat a estirar-se una estona al sofa.
La veritat es que des que el dia 7 va anar a que l'hi fesin unes proves no ha estat del tot be.
Aixecarse aviat, esperar que arrivi l'ambulancia, anar a l'Hospital... estar fins les 12 sense menjar. I per mes inri els metges l'hi diuen a la meva mare que torni a casa perque en te per unes hores, que fins les set no fara res, que vagi a menjar.
La meva mare torna a casa, menga i es queda dormida. De sobte un timbre que sona, el de la porta, pero no hi fa cas ja que no espera a ningu, nomes pot ser un venedor o algu que s'equivoca. Pero el timbre segueix sonant aixi que decideix mirar per el balco, en el primer moment es pensa que el germa besso del meu pare ha vingut de visita, pero aviat se'n adona que es el meu pare ¿que ha pasat?. A l'hospital l'han deixat anar avans d'hora.
S'ha trobat sol i ha decidit agafar un taxi per tornar a casa, en lloc de dir-li al metge que l'hi busquin un mitja de transport. A mes resulta que els taxis no paren al edifici nou de l'hospital i ha hagut de anar caminant fins l'entrada principal, tota una caminata i mes en el seu estat.
Hem de tenir en compte que fa moltes setmanes que no surt de casa i l'enfermetat i el poc mengar han afectat i molt les seves forces.
Quant arriva a casa esta cansat. A mes s'ha deixat el movil al taxi, per sort estaba en marxa i despres de una trucada el taxista ha contestat i ha portat el telefon a casa.

A partir d'aqui en tota la setmana no s'ha trobat gens be i menja menys que avans.